|
Venus Paleolítiques
Les obres d'art més
antigues que han sobreviscut procedeixen de l'estrat arqueològic
del Paleolític Superior a Europa, poc temps després
de que l'Homo sapiens sapiens iniciés l'etapa final
de l'evolució cultural.
Encara que la producció
gràfica està dedicada majoritàriament
a la representació de motius geomètrics i a
la iconografia zoomorfa, han aparegut algunes figuracions
humanes.
Gran part d'aquestes són representacions de formes
femenines dissenyades en un suport portàtil com pedra,
fang, vori... es tracta d'estatuetes d'entre 5 i 25 centímetres
d'alçària, com les que reproduïm.
L'aparició de "venus" té una dispersió
restringida cronològicament entre el 30.000 i el 15.000
aC. La difusió de les mateixes s'estén des del
sud de França fins a Sibèria i des del sud d'Itàlia
fins al curs mitjà del Rhin, sense traspassar els Pirineus.
Els antropòlegs
no dubten que l'esperit artístic va aparèixer
després que l'home adquirís el pensament simbòlic,
però quan i com va succeir són qüestions
que poden trobar resposta en l'estudi d'aquestes primeres
representacions humanes.
|
|

VENUS BRASSEMPOUY
|
Origen: Brassempouy,
França.
Actualment: Museu d'Antiguitats de la Nació, Saint-Germain-en-Laye,
França.
Descobridor: E. Piette (1894).
Data: 30.000-15.000 aC.
Composició: vori de mamut tallat.
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=37 mm.
|
|

VENUS GRIMALDI
|
Origen: Cova del
Príncep, Ventimiglia, Itàlia
Actualment: Museu d'Antiguitats de la Nació, Saint-Germain-en-Laye,
França
Descobridor: Reinach (1898)
Data: 20.000 aC
Composició: esteatita verda
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=81 mm
|
|

VENUS LAUSSEL
|
Origen: Laussel de
Lascaux, Dordonya
Actualment: Museu de Burdeus, França
Descobridor: Lalanne and Buoysonnie (1908)
Data: 23.000-20.000 aC
Composició: Bloc de pedra calcària dura.
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=42 mm
També anomenada "la Dama de la Corna",
és una rèplica realitzada a escala 2:1.
|
|

VENUS VON GAGARINO
|
Origen: Tambour,
Ucraïna.
Actualment: -
Descobridor: desconegut.
Data: 22.000 aC
Composició: Roca volcànica.
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=58 mm
|
|

VENUS DOLNI VESTONICE
|
Origen: Mikulov,
Moràvia, República Txeca
Actualment: Museu Moravo, Brno.
Descobridor: Absolon (1924)
Data: 24.000 aC.
Composició: mescla d'os polvoritzat i fang cuit.
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=110 mm
Cal destacar el simbolisme dels llagrimals dels que descendeixen
dos torrents d'aigua fins a sengles pits nutricis.
|
|

VENUS KOSTENKI
|
Origen: Avdeevo, Kursk, Rússia
Actualment: -
Descobridor: Abramova (1967)
Data: 30.000-15.000 aC
Composició: vori de mamut tallat.
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=156 mm
Mostra un característic perfil d'embarassada.
|
|

VENUS WILLENDORF
|
Origen: Willendorf,
Austria
Actualment: Museu d'Història Natural de Viena, Austria
Descobridor: Josef Szombathy (1908)
Data: 24.000-22.000 aC
Composició: vori de mamut tallat.
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=111 mm
|
|

VENUS LESPUGUE |
Origen: DES Rideaux, Alt Garona,
França
Actualment: -
Decobridor: Saint-Perier (1922)
Data: 21.000 aC
Composició: vori de mamut tallat
Peça confeccionada a mà.
Material: resina de poliuretà.
Dimensions: h=147 mm
|
|
Cranis d'homínids
Els fòssils
són evidències que s'han conservat d'animals
i plantes que havien viscut en altres temps, generalment són
restes dures d'esquelets com ossos, dents o petxines. Les
restes fòssils dels primers humans tenen una antiguitat
de 5 milions d'anys. Examinant els ossos dels primers homínids,
s'observa un augment gradual del crani per allotjar el cervell
cada vegada més gran.
|
|
| 
AUSTRALOPITHECUS AFRICANUS
|
Els australopithecus
són un conjunt d'espècies d'homínids
que van viure a l'Àfrica fa 5 milions d'anys. Eren
vegetarians i la seva capacitat cranial era similar a la
d'un ximpanzè. L'australopithecus es va dividir en
dos llinatges: els d'ossos gràcils i els d'ossos
robustos.
Rèplica de crani d'australopithecus
africanus, atribuït a un nen de 3 o 6 anys, descobert
per Dart a Taung el 1924 a Betschuana Land, Àfrica
del Sud. Pleistocè Inferior.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: h=9,5cm
|
|
| 
AUSTRALOPITHECUS AFARENSIS
|
Rèplica
del crani d'australopithecus afarensis descobert per Coppens,
Johanson i Taieb a la Conca de Nedar, Afar, Etiopia. Va
ser reconstruït per T. White i se li atribueix una
antiguitat de 3 milions d'anys.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: h=1‚m
|
|
| 
AUSTRALOPITHECUS BOISEI
|
Rèplica
del crani masculí d'australopithecus boisei descobert
per Leakey, Tobias iNapier en Koobi Fora, Kenya.
Se li atribueixen 1,7 milions d'anys d'antiguitat.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: h=12,6 cm
|
|
|
|
| 
HOMO HABILIS
|
El que ens va fer
humans va ser la tecnologia, i precisament la fabricació
d'eines provoca el desenvolupament cerebral. El fòssil
humà més vell que s'ha trobat és el
de l'homo habilis. Era més petit que nosaltres i
tenia aproximadament la meitat de la nostra capacitat cranial.
Mitjançant l'estudi dels cranis es dedueix que tenien
llenguatge, encara que molt rudimentari.
Rèplica del crani d'homo habilis descobert
per Leakey, Tobias i Napier el 1964. Procedent del jaciment
DK I E, al Coll d'Olduvai, Serengeti, Tanzània.
Pleistocè Inferior i Mitjà. Capacitat cranial
de 650 cc.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: h=10,5cm
|
|
|
|
| 
HOMO ERGASTER
|
Després d'una
crisi climàtica a l'Àfrica, apareix la sabana.
Els homínids que es queden en ella necessiten unes
noves eines de cacera. Llavors sorgeix l'achelense, una
tècnica per fabricar eines. Aquesta nova tècnica
la desenvolupen els homo ergaster. Els ergaster mesuraven
més de 1.70 m i la seva capacitat cranial era aproximadament
dos terços de la nostra. És probable que siguem
descendents directes d'ells. Es creu que fa 1,5 milions
d'anys, al costat de l'aparició de l'achelense, l'homo
ergaster es va instal·lar a Europa.
Rèplica del crani d'homo ergaster,
conegut com el Nen de Nariokotome, descobert el 1984 a Nariokotome,
Llac de Turkana, Kenya. Se li atribueixen 1,6 milions d'anys.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: 12,5 cm
|
|
|
| 
HOMO ERECTUS
|
El flux migratori
va començar fa 1.5 milions d'anys, i va durar diversos
centenars de milers d'anys. L'homo erectus també
va emigrar, es va instal·lar a l'Àsia i no
es va extingir fins fa 200.000 anys.
Rèplica del crani d'homo erectus descobert
per Dubois a Koobi Fora, est del Llac Turkana, Kenya.
Se li atribueixen 1,6 milions d'anys. Capacitat cranial
de 850 cc.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: h=13cm
|
|
|
|
| 
HOMO SAPIENS
|
Fa un milió
d'anys apareix a l'Àfrica l'homo antecessor (espècie
recentment descoberta a Atapuerca). Es creu que descendeix
directament de l'homo ergaster i potser va evolucionar cap
a l'homo sapiens.
Rèplica del crani masculí d'homo
sapiens neanderthalensis, descobert per King a La Chapelle-aux-Saints,
Corrèze (Dordonya, França)
S'inscriu cronològicament en el Pleistocè
Superior, principis de la glaciació Würmiense.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: h=16cm
|
|
|
|
| 
KENYANTHROPUS PLATYOPS
|
Rèplica del
crani de kenyanthropus platyops descobert per M. Leakey
a la zona oest del Llac Turkana, Kenya, el 1998.
Pliocè, formació Nachukui.
Materials: resina de poliuretà.
Dimensions: h=10,2cm
|

|
|