El tel·luri és una representació mecànica del sistema Sol-Terra-Lluna que reprodueix el moviment relatiu dels tres cossos. Aquest model ens permet visualitzar les causes del dia i de la nit, les estacions, les fases de la Lluna, els eclipsis, segons la posició relativa de la Terra respecte el seu satèl·lit i el Sol.

Peça confeccionada a mà.
Materials: llautó, coure i fusta de faig.
Dimensions: h=25 cm.
Disseny: Marc Boada.

"Una plomada en repòs indica, per la direcció del fil, la direcció de la gravetat en un lloc concret. En dos llocs distants molts quilòmetres entre ells s'observa el mateix fet: que la vertical és perpendicular a la superfície tranquil·la de les aigües. Com la Terra és sensiblement esfèrica, es dedueix que les verticals o direccions de la gravetat van sempre cap al centre de la Terra. " (García Francos. Planeta Tierra, 1923).

Encara que la definició és correcta, no s'ha d'oblidar que la Terra gira i que, per tant, la plomada sempre pateix una desviació màxima en l'equador i mínima als pols.




Peça confeccionada a mà.
Materials: Llautó i noguera antiga
Dimensions plomada amb peu:
Dimensions plomada mitjana: 8 cm
Dimensions plomada petita: 4,5 cm
Dimensions plomada esfèrica: 5,5 cm
Disseny: Marc Boada

L'anemoscopi és un aparell utilitzat per indicar la direcció del vent. Els més conegut avui en dia són les mànigues de teixit lleuger amb franges vermelles i blanques que ens indiquen la direcció del vent a les autopistes.

Aquest és una reproducció fidel, construït a començaments del segle XVIII, del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Florència.








Peça confeccionada a mà.
Materials: Llautó, coure i fusta de nou americà.
Dimensions: h=41 cm.
Escala: 1/2
Disseny: Anònim.

Els higròmetres són instruments per mesurar la humitat atmosfèrica.

L'higròmetre de Leonardo és una balança en equilibri que sosté en un dels plats una substància higroscòpica, com cotó, i en l'altre una bola de cera que no absorbeix aigua.

S'usa, com va escriure Leonardo da Vinci, "per conèixer la qualitat de l'aire quan està a punt de ploure" ja que, en aquestes condicions, el cotó s'amara de la humitat de l'ambient, i la balança es desequilibra. No se sap del cert si Leonardo va arribar a construir aquest instrument, o si simplement el va dissenyar.

Peça confeccionada a mà. Materials: Fusta de noguera, llautó, os, cera i cotó. Dimensions: h=30cm Disseny: Leonardo da Vinci

El principi dels higròmetres de Saussure consisteix en un cabell desgreixat fixat a la carcassa per la part superior i per la inferior subjecta un pes. El pes està connectat per palanques amplificadores a un sistema de transmissió que acaba en un senyalador que, movent-se sobre una escala, indica la humitat relativa.

Quan l'aire és sec les cèl·lules del cabell estan en contacte íntim unes contra les altres; però quan l'aire és humit els espais entre les cèl·lules absorbeixen vapor d'aigua i el cabell augmenta el gruix i la longitud. Aquest allargament és el que s'usa per mesurar la humitat.

 

 

Peça confeccionada a mà. Materials: fusta, llautó, vori, cabell de cavall. Dimensions: h=38,5cm Disseny: Horace-Benedict de Saussure, 1775.

 

Rellotge descrit en un tractat sobre rellotges de sol escrit per Al-Raqqam el segle XIV. No existeix més referència que la seva descripció literària.

Consisteix en una làmina de llautó gravada amb un traçat gnomònic, suspesa de tres fils per evitar qualsevol fregament i proveïda en el seu centre d'una magnetita capaç d'orientar el conjunt com si es tractés d'una brúixola.

 

Peça confeccionada a mà. Materials: fusta, magnetita, fil, bronze. Dimensions: h= 50 cm Disseny:

Un fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algoritmes simples. Els fractals van ser estudiats llargament per Benoît B. Mandelbrot (Polònia, 1924) en l'intent de descriure objectes de la naturalesa que les seves dimensions fraccionàries havien estat considerades curiositats dins les matemàtiques. De fet, el terme fractal és una adaptació del terme fraccionari. Si una línia té una dimensió, un pla en té dues i un volum en té tres, en els fractals apareixen dimensions que es poden escriure en forma de fracció (p.e. 7/4, que correspondria a un cos que es troba entre una línia i un pla).

Les tècniques de fractals s'han utilitzat en la compressió d'imatges, així com la meteorologia, geografia i altres disciplines científiques.

Feia temps que Marc Boada observava que quan enganxava metacrilat amb cola, si aquest no era totalment llis, apareixien bombolles. Més endavant se'n va adonar que eren digitacions viscoses de tendència fractal.En el procés de creació es col·loca una impuresa de 0,3 mm de gruix en el centre de la placa de metacrilat, després s'afegeix una quantitat dosificada de cola i es col·loca damunt l'altra placa. S'aplica pressió durant uns segons.

Peça confeccionada a mà. Materials: metacrilat, vellut, bronze i adhesiu. Dimensions: h= 18,5 cm Disseny: Marc Boada, 2005