En 1668, Isaac Newton va construir amb les seves pròpies mans el primer telescopi reflector de l’historia. Mesurava tan sols uns 15 centímetres de llarg, però rendia els mateixos serveis que els utilitzats per aquella època de 2.5 metres, y tenia a prop de 40 augments. Temps després va fer un segon aparell amb un mirall de 5 centímetres, y el 11 de Gener de 1672 el va presentar a la Royal Society de Londres.

Aquest telescopi es conserva avui dia en Woolsthrope, casa natal de Newton, y sobre el se ha fabricat aquesta rèplica pràcticament idèntica.

Mètode d’ús: l’observació es fa aplicant l’ull a la lent situada en un costat del tub. Per enfocar la imatge s’ha d’enroscar la femella.
Peça confeccionada a mà.
Materials: Llautó i fusta de haya.
Dimensions: h=23cm.
Disseny: Isaac Newton, 1668.

El disc de Newton és un disc de cartró en el que apareixen varis sectors de colors vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i anyil.

Al fer girar ràpidament aquest cercle, la retina percep simultàniament la sensació dels set colors de l’espectre, y el disc apareix blanc. Amb aquest instrument es demostra que la llum blana pot ser recomposta a partir dels seus elements simples. A demés, mitjançant els disc vermell, blau i verd, podem realitzar diferents combinacions i observar els colors resultants, tal i com el va descriure Isaac Newton en el seu llibre Òptica.

Peça confeccionada a mà.
Materials: llautó i fusta de nogal.
Dimensions: h=36cm.

Aquest invent té el seu fondament en un fenomen fisiològic conegut com persistència retiniana, que fa que la retina del ull registri una impressió durant un breu període de temps després de que la imatge en sí hi hagi desaparegut.

El zoòtrop és una versió perfeccionada del taumàtrop inventat en 1826 per J. A. Paris, i que consisteix en una tira de dibuixos situats en el interior d’un cilindre horitzontal amb varies ranures, de forma que quan aquest es fa girar donant-li impuls amb la mà, les imatges es combinen i mostren els dibuixos en moviment a través de les ranures, degut a la persistència retiniana. Aquest aparell es considerat el percussor del cinematògraf.

 

Peça confeccionada a mà.
Materials: fusta de boix i lautó.
Dimensions: h=26,5cm i h=20,5 cm

L'anamorfosi és una tècnica de la perspectiva que consisteix a transformar una imatge que aparegui distorsionada des del punt de vista usual, però que quan es reflecteix sobre una superfície reflectora cilíndrica, cònica o piramidal, la distorsió desaparegui. Encara que el terme anamorfosi es cregui durant el segle XVII, es coneixen els seus efectes des del segle XV, ja que Leonardo Da Vinci ja la descriu a les seves anotacions. La figura distorsionada o anamorfosi va ser una joguina molt popular durant el segle XIX.
En aquesta peça, la transformació s'ha realitzat sobre una figura en relleu i veiem com adquireix la seva forma natural mitjançant el reflex en un mirall cilíndric. Es tracta d'una rèplica del segle XVIII.

Peça confeccionada a mà.
Materials: alumini.

 

Aquests prismes van ser dissenyats per Newton en el s. XVII, i des de llavors es venen utilitzant en els gabinets per a mostrar la descomposició de la llum.

 

 

Peça confeccionada a mà.
Materials: llautó, coure, metacrilat i caoba.
Dimensions: h=27cm.

 

Per això, en una habitació ben fosca, es fa passar pel prisma un faig de llum blanca i s’observa en la paret o en una pantalla el resultat, que serà una banda en el que apareixen els colors que componen la llum blanca i que constitueixen el seu espectre: violeta, anyil, verd, groc, taronja i vermell. Aquest fet es degut a que cada color, al tenir una freqüència diferent, presenta un índex de refracció característic que fa que es desviï amb un angle distint al travessar les cares del prisma, resultant que cadascú ocupa una posició.

 

 

Peça confeccionada a mà.
Materials: llautó, coure, metacrilat i caoba.
Dimensions: h=29cm.

Microscopi simple de Leeuwenhoek
Antonie van Leeuwenhoek (1632-1723) en 1674, en Holanda, va saber que els objectes propers vists a través d’una lent convergent s’observaven de major tamany. Volent observar els objectes cada cop de major tamany, va fer les lents cada cop més petites i de distància focal més curta, construint així el primer microscopi simple. Aquesta rèplica fidel del exemplar que es conserva en Leiden, Holanda, té una lent simple, esfèrica, amb uns 100 augments. L’observació és difícil, i es deu observar amb l’ull totalment pegat a la petita lupa, cosa molt característica d’aquest tipus d’aparell. La mostra es clava en la punta de llautó i s’observarà a contrallum davant d’una font intensa i extensa (per exemple fibra òptica i difusor de paper vegetal). L’experimentador deu subjectar els cargols d’enfocament, poc útils, per a mantenir la mostra en posició fixa.
Amb aquest instrument Leeuwenhoek va descobrir els primers microorganismes: glòbuls de la sang, varis protozous i bactèries. Recomanem fer els primers intents amb filaments de cotó de farmàcia i amb floridura de pa. El resultat és l’esperat, fort augment i poca qualitat, però suficient si es treballa sense presa.

Peça confeccionada a mà.
Materials: coure i llautó
Dimensions: 12 cm de llarg

Microscopi compost de Hooke
Robert Hooke (1635-1703), en 1665, en Inglaterra, sense cap relació amb Leeuwenhoek, va construir el primer microscopi compost i el descrivia en el seu llibre “Micrographia”. Va donar un important pas en davant a aplicar la teoria de les lents al millorament del microscopi compost. Es caracteritza per tenir una òptica formada per dos lents: l’objectiu i l’ocular, sense cap tipus de correcció de l’aberració cromàtica. Proporciona uns 60 augments i està pensat per observar mostres opaques com roques, minerals, teixits no seccionats, i textures superficials de tot tipus. Per a observar es disposa la mostra sobre el peu i s’il•lumina llum per a baix de distints angles i distintes posicions respecte l’observador fins que s’obté el millor contrast possible.


Peça confeccionada a mà
Materials: coure, llautó i
Dimensions: 16 cm d'alçada

 

Microscopi compost de Culpeper
Edmund Culpeper (1660-1738) en 1720, en Inglaterra, desenvolupa un microscopi amb innovació de col•locar un mirall a baix de la platina que permetia una millor il•luminació de la mostra i la seva millor avaluació per transparència. També va se el primer en introduir en el disseny el trípode. La lent objectiu (inferior) s’enroscava en el suport per a facilitat l’enfocament. Aquesta rèplica és d’un microscopi de 1778, a escala, pertinent a una col•lecció privada. Es caracteritza per tenir l’ocular i l’objectiu compost i per tant amb una millor correcció cromàtica, esfèrica i de profunditat de camp. Està dissenyat per a treballar amb mostres translúcides i per tant recomanem la compra de mostres especialment biològiques. En qualsevol cas l’enfocament del mirall còncau de la base és essencial per a observar en les millors condicions. Amb molt de tacte es pot moure un porta objectes per a baix del objectiu i buscar els aspectes més interessants. L’augment de 100 és suficient per a observar estructures vegetals, etc.

Peça confeccionada a mà
Materials: coure i llautó
Dimensions: 18 cm d'alçada

 

És un aparell òptic, precursor del cinematògraf, creat al voltant de 1640 pel jesuïta alemany Athanasius Kircher. A partir del disseny d’una càmera obscura, de la qual rebia imatges de l’exterior fent-les visibles en l’interior, kircher va pensar en invertir el procés per a porta les imatges de dins cap a fora.
Es tracta doncs d’una càmera obscura amb un joc de lents i un suport escorredor en el que es col•loquen transparències pintades sobre plaques de vidre. Aquestes imatges s’il•luminen amb una làmpada d’oli i, per a que el fum pugui tenir sortida, es dota al conjunt d’una viscosa xemeneia.
Els dissenys van variant des de la seva invenció fins que es produeix un salt important amb la incorporació de la làmpada incandescent i l’arc voltaic. Poc després apareix la fotografia (Niépce, 1826) on les transparències pintades són substituïdes per diapositives, i en només uns passos més s’arriba al projector cinematogràfic (germans Lumiére, 1895).

La llanterna màgica que li presentem és del model “Lantern Carreé” de Lapierre, França, fins 1880.

Facsímil funcional, font de llum de gasolina o elèctrica, amb objectiu acromàtic de 50 mm.

Materials: cinc batut a mà, llautó, lents de vidre.